“Au revoir!”

Perpinyà. Palau576px-Palau_del_Reis_de_Mallorca.Perpignan dels Reis de Mallorca. Un matí qualsevol.

Estudiants del sud (A) cerquen la recepció del Palau i s’acosten a un grup de nord-catalans (B) que visita el recinte.

A – Bonjour…parleu català?

B – Sí.

A – Ah, molt bé. Som estudiants de Catalunya.

B – Perfecte, nosaltres també.

A – Ens podeu dir on trobar la recepció del Palau?

B – Sí mira, passada la muralla a mà esquerra.

A – Moltes gràcies!

B – De res.

A – Au revoir!

I sense ni un instant d’hesitació, fan mitja volta i continuen la visita.

Anuncis
Publicat dins de Diguis-me lo que se passa amb la llengua de casa | Deixa un comentari

Carrers rebatejats (I)

IMG_20140225_225035Comencem un nou capítol per a recollir algunes de les curioses traduccions de noms de carrers o de pobles de Catalunya Nord.

Si algú ens explica què vol dir “Saccabeille” en francès, que ens ho expliqui. El diccionari francès no ens ha sabut donar resposta. Podeu comprovar-ho aquí. En canvi, tant “seca” com “vella” són paraules que trobem al diccionari català.

En definitiva, una manera (més) de despersonalitzar l’entorn urbà.

Publicat dins de Diguis-me lo que se passa amb la llengua de casa, Perverses traduccions | Deixa un comentari

Va de desemparades

ImageA pocs metres de la plaça Puig. Aquella plaça, que com indica el seu nom és un dels dos punts més alts de la vila. Aquella plaça que tothom (fins i tot qui no sap ni un mot de català) pronuncia com cal i no a la francesa “puic”. Aquella plaça amb una antiga caserna militar, esdevinguda allotjament social degradat. Plantada entremig dels carrers de Sant Jaume. A un dels barris històrics de Perpinyà. On molta gent de Perpinyà ja no va a passejar. Gueto social estigmatitzat i invisibilitzat  gràcies a la despolítica de l’ajuntament.

Allà mateix, com caigut del cel hi ha un relleu de la mare de Déu dels Desemparats. La mateixa que la dels valencians. La patrona de València. La geperudeta. Plantada allà des de fa segles observant com canvien el barri i la ciutat.

.

I si mai us animeu a visitar-la, aquí teniu l’enllaç per a trobar-la.

Publicat dins de Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la, O juguem tots o estripem la baralla, País petit | 1 comentari

“Haja-me les llaunes”

Situem-nos a un curs de català per adults a un poble de la rodalia de Perpinyà.

Un alumne diu: “Haja-me les llaunes(1)”.

I jo, que no sóc alumne, sóc el que més aprèn.

Image(1) Llaunes: Altrament dit, ulleres.

Publicat dins de Diguis-me lo que se passa amb la llengua de casa | 1 comentari

Memòria i oblit a Ribesaltes

GoogleMaps Camp Ribesaltes1935: Creació del Camp militar de Ribesaltes.

1939: Centre d’internament pels refugiats de la Retirada.

1940 – 1944: Camp de reagrupament per als detinguts amb destí cap a l’Alemanya nazi. Continua llegint

Publicat dins de Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la | Deixa un comentari

“Mais je ne le parle pas”

Carrer de l’ArgeCAM00102nteria. Davant de l’antic edifici de Les Corts Catalanes a Perpinyà esperem pacientment per visitar un pis.

A – Bonjour, c’est vous qui venez pour visiter l’appartement?

B – Oui, bonjour.

Obren la porta, i mentre pugem per les escales, ja comentem entre nosaltres, en català, que l’escala està prou bé.

Continua llegint

Publicat dins de Diguis-me lo que se passa amb la llengua de casa | Deixa un comentari